Nota: Els textos blaus son enllaços externs √
Nota: Evito definir Kora com a part de la família dels llaüts on aquesta es troba encasellada, massa sovint, com un “tipus de guitarra”. Això és vàlid per l’Akonting (A) però no per a la Kora que definitivament està suficientment lluny d’ambdós (akonting i guitarra) degut al seu físic (forma/ estructura) i la seva física (timbre), que produeixen altra manera de tocar = prestacions decoratives = estil = sons = múisca. Així que, sense entrar en un extens detall massa dens per ara, entenc la definició d”Arpa-Llaüt” però no la comparteixo perque no aporta res interessant, per a mi, aquesta classificació per a la Kora… sí, en canvi, que es tracti d’una arpa amb pont.

Cordòfon. De la família de les cordes. En el passat (i present) les cordes de molts cordòfons es feien amb budells d’animals (01). Avui en dia sembla que el Niló (02) és l’estàndard, tot i que hi han altres materials. Té una ressonància més duradora i més brillantor que el budell tradicional. Això no significa que sigui millor, sinó diferent, i de fet, a l’entorn de la Kora, s’utilitza més perque està més a l’abast.

Membranòfon. Es refereix a l’instrument en el que, per tradició, utilitza pell animal (de boví o caprí) (03) com a taula de resonància, com succeeix amb la majoría de tambors.

Pont. La vibració que comença a les cordes es recollida per una peça de fusta on es troben recolzades (04). Mitjançant l’alta pressió de les cordes, la peça de fusta es recolza a la seva vegada, perpendicularment, sobre la taula de ressonància formant una “mena de pont” que les enlaire sobre la taula i el màstil.
Notis que en el cas de l’instrument maurità Ardí (C) no hi ha pont; les cordes neixen directament de la taula de ressonpancia, com succeeix a les Arpes amb Columna (Frame Harps). L’Ardí seria com nu tipus de Kora seguint la línea estructural de les Arpes amb Columna.

Carbassa (caixa de ressonància). Afeigeixo carbassa (05) com a part de la definició de Kora per a distingir els instruments que utilitzen un vegetal com a caixa de ressonància. El resultat és que la caixa de ressonància és d’una sola peça íntegra (molt interessant per a mi). Les carbasses han sigut extensament utilizades al llarg del temps per a construir les caixes de ressonància d’una infinitat d’intruments.
La vibració de la taula de ressonància es transmet a la caixa de ressonància per a incrementar el so i perllongar-lo en el temps; a part d’incrementar el baixos que sense caixa quedarien pràcticament desapareguts.

Dos Ordres. Refiereix al fet que les cordes es disposen al pont formant dues files (06): onze cordes per a la mà esquerra y deu per a la mà dreta. El concepte de ‘fileres paral·leles’ el trobem tambè a l’arpa doble, triple i arpa creuada (D) (utilizades a la Música Antiga Europea).

Arpa. La Kora (07), de la mateixa manera que les primeres arpes (amb menys cordes i, per tant, menys pressió) no està “tancada” per mitjà d’una columna (pilar) com succeeix amb les “Frame Harps”: Arpa de Pedals (08) i Arpa de Levers (arpes celtes). El màstil és suficient per a fer el treball de les cordes i evitar el colapse estructural. Tambè la columna es fa menys necessària degut a que el pont ajuda a distribuir la pressió no només en l’eix “Y” sinó tambè en l’eix “X”, afegint doncs un segón punt de recolzament que permet una millor distribució de l’esforç.

Com a membre de la família de les arpes, la Kora es toca, generalment, com l’Arpa més primerenca, l’Ngombi (09), amb les notes greus més aprop del cos del músic mentre que les notes agudes son les més allunyades. Els ngombis, tambè anomenats Adungu (es poden trobar amb varietat de noms depenent del grup ètnic que els toqui) no son peces de museu d’una Edat remota com podriem tendir a pensar sinó que, gràcies a Déu, aquests estàn ben vius escampats per tota Àfrica. La Kora continúa la línia de l’Ngombi i Seprewa (10), aquesta última és la baula entre l’Ngombi i la Kora (el pare-mare de la Kora en la meva opinió). Pero dit lo anterior els ngombis tambè es toquem en posició vice-versa en alguns grups ètnics, com es toca l’Arpa de Columns (Frame Harps). Més sobre aquest super interessant capítol ben aviat.

Un altre aspecte fonamental en la definició de la Kora com a part de la família de les arptes es el seu timbre on el seus harmònics estàn distribuits en el mateix rang; només glissant (lliscant un dit) per una de les fileres és obvi el so d’Arpa. Dit això, la personalitat del so del a Kora i el seu efecte captivador es degut, especialment, perque un/a és capaç de sentir al su timbre múltiples instruments a l’uníson, evocant un o l’altre depenent de cada Kora :

La propietat membranòfona de la Kora fa que el seu timbre recordi el Banjo, ja que aquest últim no deixa de ser un Akonting (11) i l’Akonting utilitza els mateixos materials que aquesta i estrucutalment son propers. L’Akonting és l’origen del Banjo que, bàsicament, “és una Guitarra” amb pell animal (taula de ressonància) i una carbassa (caixa de ressonància). El Banjo, efectivament, va ser el resultat del reemplaçament d’aquests elements naturals per metalls: caixa de llautó, etzue el resultado del reemplazo de estos elementos naturales per metalls: caixes de lautó, etc, disponible durant l’època del ferrocarril (indústria metalúrgica) en l’expasió d’Amèrica. Sí!, el “tant americà” Banjo és “tant africà” … però això és una altre interessant capítol.

Com més gran és la longitud de les cordes, més so de Guitarra pren la Kora (personalment, també em recorda en aquesta línia al Clavicord) i si aquestes comencen a ser “massa” llargues (en la seva relació longitud-calibre) el so comença a recordar al del Sitar, especialment si les cordes brunzeixen en contacte amb els konsos (anelles de pell que tradicionalment serveixen d’afinadors-tensors de les cordes). Segons s’escurcen les cordes i s’augmenten els calibres, el so s’aproxima al de les Arpes. I segons s’afegeixen cordes, la semblança és més gran en augmentar la ressonància.

Finalmente, també es pot sentir una mica de dolçor de l’Ukelele, especialment si les cordes tenen una baixa tensió com succeeix amb la Seprewa.

Per acabar, en la barreja de totes aquestes gradacions aquesta Arpa màgica és reconeguda per la Personalitat de la seu So Únic i és per això té el seu propi… nom: Kora!

Artícle per Carles A. (M&C Strings) : “Korista”, arpista i luthier de Kores.

¿T’ha agradat? Pròximament informació encara “més reveladora”: La Kora entre la família de les Arpes (África la Increïble!).

Luthier de Kora. Arpes Mandingues d’Àfrica Occidental · contacte kora.manding.harps@gmail.com